top of page
  • Negro del icono de Instagram
  • Negro Facebook Icono
  • Captura%20de%20pantalla%202020-01-23%20a
  • Negro del icono del Amazonas

Els lladres de temps

No hi ha dubte a l'hora d'afirmar que els diners són l'eix central del capitalisme. Són una de les eines de mesura directa. No obstant, el capitalisme també compta amb moltes altres eines indirectes.


Els lladres de temps juguen amb aquesta vessant menys evident. Roben el nostre temps de manera molt acurada.


Quins són aquests lladres? Algunes grans empreses, per posar-vos un exemple.

Ningú no s’ha plantejat mai la quantitat de temps que invertim en autoserveis de diferent mena? Anem a treure diners a un caixer, planifiquem viatges en línia, ens servim el combustible, seleccionem els nostres menús de fast food a atractives pantalles, etc.

Les empreses ens recluten, ens formen, ens dirigeixen i milloren les seves productivitats.

I per què us parlo ara d'això? Fa un any, aproximadament, vaig haver de redactar un article sobre un projecte de restauració que va durar només tres dies obert. L'article no va anar a parar enlloc perquè formava part d'unes pràctiques d'escriptura. En fi, res que us pugui resultar massa interessant. Arran aquest article em vaig quedar amb la mosca al nas i no vaig voler deixar aparcat aquest tema.



Al restaurant en qüestió, els clients havien de cuinar-se l'àpat escollint una de les opcions d'una carta tancada formada per plats que només s'elaboraven en quatre passos molt senzills. El resultat d'aquest projecte va ser un desastre. Després es va saber que la iniciativa havia estat promoguda per un sindicat del mateix gremi d'hostaleria per demostrar la complexitat de les feines i la necessitat de ser atesos per bons professionals.


El food creative –lema que definia el restaurant– apostava per fer treballar els clients a canvi de diversió. El principal avantatge que ofereixen els lladres de temps en qualssevol de les seves cares és aquest esbargiment: clients estimulats i il·lusionats que es diverteixen a canvi de... treballar de forma gratuïta, dedicació (temps) mà d'obra no qualificada i, aquesta última és la més polèmica: mentida. Mentida a granel, per suposat.


Ens fan treballar però no ho sabem, ningú ens ho diu, no en som conscients, o almenys no ho som la major part del temps que ens roben mentre ens l'estan furtant.

Com podem protegir-nos de possibles abusos? En primer lloc és recomanable consumir de forma exigent, tenint molt clar que el nostre temps és molt valuós i demanant productes i serveis de qualitat.


Si realment volem ser partícips de projectes que defensin aquesta tendència, siguem-ho, però, llavors, hem d'exigir rebaixes en els preus o altres compensacions.


Una bona opció, al meu parer, és la d'optar per cercar alternatives en què la mà d'obra estigui inclosa en el servei, i que aquest servei sigui de bona qualitat. D'aquesta forma recolzem els bons professionals, ajudem a generar llocs de treball i el resultat en la nostra enquesta personal de satisfacció, de ben segur, serà molt superior.

Kommentare


Escriu-me el que vulguis

Gràcies per enviar-me un email.

© Verònica Pérez Roldan

  • Instagram
  • Facebook
  • Editorial Stonberg
  • enllaç compra "La secla"
bottom of page