Recordem

Mirar el passat sempre m'ha ajudat a seguir endavant. Em dona la perspectiva i alhora l'empempta que necessito per marcar nous objectius.

Us haig de dir que tinc la sensació, si m'hi paro a pensar, que he assolit fites difícils que jo mateixa he anat camuflant, per humilitat, vergonya, reminiscències cristianes, què sé jo! De vegades, en aquells moments de pesca de records (no els de sempre objecte d'anecdotismes, sinó els que redescobreixes), em sorprenc sorprenent-me d'haver pogut fer això o allò altre. Això ho he escrit jo? Això ho vaig fer jo? Vaig parlar d'aquest tema? Em vaig atrevir a pujar allà dalt a ballar davant un auditori? Sembla que sí. Però per què oblido? Per què oblidem?

I per no oblidar, he decidit fer aquesta entrada per posar de manifest com de meravellós va ser, literàriament, el 2022 per a una servidora.

Vaig tenir l'honor de compartir taula amb el gran poeta, novel·lista i traductor, Jaume C. Pons Alorda i amb l'editor a qui dec aquesta experiència, Jordi Castelló (d'Stonberg Editorial). I sí... ens vam engrescar. Per una qüestió de timidesa, soc propensa a fer servir guions pensats per parlar en públic que després em permetin desviar-me d'ells. Ara bé, aquella vegada no es va tractar d'un desviament, sinó més aviat d'una altra ruta.

És fantàstic quan sents la connexió de l'auditori, l'interès, la curiositat i sobretot, quan, després d'haver estat més d'una hora xerra que xerra, resulta que a tothom se li ha fet curt i es queda més gent de l'esperada a fer el brindis final als jardinets, tot i haver-se celebrat l'esdeveniment entre setmana, a unes hores més de-no-ser-hi.

Va anar bé, tant, que m'hi enyoro temps després. Enyoro la gent, l'objecte de les converses i poder connectar amb altres a través dels mots. Cosa difícil.

Encarada amb un 2023 que no sé què ens depararà, reviso cadascun dels records literaris de l'any precedent per seguir endavant, amb coratge, escrivint. Cada petita presentació, cada trobada cultural, col·loca un granet de sorra damunt la bàscula per equilibrar tantes altres contrapartides que volen treure mèrit a tot el que té a veure amb l'art i la creació. Llegeixo, llegim; escric, escrivim, perquè ens/em fa sentir lliure/s i perquè això no pari mai!