Vaig deixar de llegir un diari quan vas plegar, Maruja

Molta gent va deixar de llegir "El País" quan van convidar la Maruja a marxar. Ai Maruja, quan parles, la pell de gallina fa mal de tant que s'eriça.

Quan estudiava Humanitats a l'Autònoma, ara ja fa vora vint anys, vaig agafar un hàbit que em va acompanyar durant bastant de temps: comprava un diari-dels-bons (en paper) cada dijous. Quan dic diari-dels-bons haig d'especificar que, en aquell moment, per mi només existien dues categories de diaris: els bons (amb tendències més aviat d'esquerres) i els dolents (els conservadors), suplements culturals sempre a banda. La resta de dies subsistia amb la premsa gratuïta que, llavors, gaudia de bona salut. Només hi havia un inconvenient: les notícies arribaven amb retard. Però tampoc m'importava massa.

El ritual d'aquells dijous era un clàssic. Consistia en demanar un cafè amb llet al bar de la facultat i després m'anava directa a tu. Et llegia, Maruja, i pensava: "jo vull ser així". Sempre he escoltat dir que s'ha de somiar gran.

La primera sensació d'admiració cap a tu que identifico, es va produir en escoltar una de les teves converses sobre política i feminisme. Perquè "tot és política" deies aleshores i continues insistint ara. Quanta raó. Parlaves de temes importants sense voler escoltar-te a tu mateixa i tampoc amb la voluntat d'adoctrinament a què estava acostumada, sobretot per part del món masculí, que encara gaudia de tots els favors. No és que em captivessis només amb la ideologia, l'anàlisi, no, saps amb què em quedo? Encara que sembli un tòpic, recordo pensar: "es pot parlar de tot això amb sentit de l'humor". I tant. Tu ho feies, i ho fas sovint. Quina arma més eficaç, oi?

Quan ja vas deixar d'escriure en aquell diari, quan el Sr. Cebrián et va convidar a marxar per la porta del darrere, jo vaig abandonar el meu ritual en senyal de protesta i confesso que, si algun dia no em podia resistir a comprar-lo, perquè m'havia fet tan feliç durant tant de temps, maltractava el paper una mica massa. De fet el girava cap a mi perquè ningú pogués veure quin diari era. El castigava contra la paret. Experimentava un sentiment de traïció, no només cap a tu, sinó cap a l'ideal que representes. Sentia, també, que estava traint tots els valors que jo aspirava a consolidar.

Envoltats de notícies terribles, als inicis del confinament per coronavirus, un 16 de març del 2020 vaig llegir un article teu, al mateix diari, governat per una altra directora que, de ben segur ha tingut molt a veure amb aquest sarau. I l'endemà, un altre... i aquí et tenim, per gaudir-te i mirar als ulls al periodisme que molts valorem: el de les veritats com a temples.

#veronicaperezroldan #lasecla #sopadeceba #PRoldanVeronica #joescricencatala #escriptores #literaturacatalana #dolçailupe #sabadell #alfarras #masnou #puigreig #marujatorres #torresmaruja